Variants: Dia que passa, any que empeny, o Qui dies passa, anys empeny.
Percentatge: 192 informants de 1.205 (15,9%).
Explicació: Expressió per indicar que ens desentenem de les dificultats de cada dia, d'una situació desagradable, de conseqüències que ens poden afectar, però que es van ajornant (Gimeno 1989). Vol dir que ressolent les dificultats de cada dia, s'arriben a resoldre les de tot l'any (Pons Lluch 1993). Aconsella sortir de l'embolic, esperant que millorarà la sort (D & M 1847) - (Labèrnia 1888) - (Aladern 1904-06). Dóna a entendre el natural desig que tots tenim d'allargar la vida (F.V: y M.B. 1841) - (NDLC 1866) - (Sbarbi 1872) - (Miró 1900).
Fonts: Torra (1701) - D & M (1847) - NDLC (1966) - Saura (1878) - Pepratx (1880) - Genís (1883) - Escrig-Llombart (1887-91) - Labèrnia (1888) - Bulbena (1900) - Font (1900) - Miró (1900) - Aladern (1904-06) - Esteve (1907-27) - Pastor (1910) - Farnés (1913) - Camps (1918-21) - Amades (1951).
Equivalents:
- Annus in diem vivendo praeterit, volvitur, finitur, transigitur [LL] (Torra 1701)
- Después de un dia (o año) viene otro [ES] (Balbastre 1977) - (Diàfora 1982)
- Dummado non paream, subito te consequar anne [LL] (F.V. y M. B. 1841)
- El que pasa un día, del año tira [ES] (Miró 1900)
- In diem qui vivit, diem ex anno demit [LL] (Torra 1701)
- No me lleves año, que yo te iré alcanzando [ES] (F.V: y M.B. 1841) - (NDLC 1866) - (Sbarbi 1872) - (Ermitaño de los Pirineos 1995)
- Quien pasa punto pasa mucho [ES] (Refranes glosados 1541) - (Saura 1878) - (Genís 1883) - (Labèrnia 1888) - (Miró 1900)
- Traditur dies die [LL] (Borràs 1836)
Nota: Per a identificar les fonts bibliogràfiques podeu acudir a l'apartat de bibliografia del Refranyer català-castellà, on hi trobareu la majoria. El codi correspon al cognom de l'autor i l'any de l'obra
És una dita d'ús estès majoritàriament en l'àmbit oriental del territori (català central i a les illes), que trobem en la majoria de repertoris lexicogràfics des del s. XVIII.
No us oblideu de seguir les pistes que l'amic McAbeu us ofereix al blog Xarel-10!
10 comentaris:
Qui dia passa, refrany empeny i va desvetllant el Top Ten. (Font bibliogràfica enigmàtica - 2010)
Entre molts d'altres epítets, et comences a guanyar el de "Lo Gaiter del Baix Camp". Quines rimes, senyor! ;-)
De moment em sembla que cap dels meus. Algun ha de caure!
Segur, Xexu. En queden vuit!
Jo ja he intentat i no en dono ni una!, almenys ni amb el primer ni amb el segon oerò es que a casa se'n diuen de Valencians.
una abraçada.
Bon refrany si senyor!
Mai he sabut explicar-me si aquesta parèmia m'agrada o no, em sembla que de vegades es diu quan hom es sent desesperançat..
petons, Víctor!
Sandra, segur que quan publiqui el Top ten dialectal del País Valencià hi trobaràs més similituds.
Elvira, a mi també m'agrada.
Zel, a mi m'agrada interpretar-lo en clau positiva. És allò de l'anar fent, d'aconseguir les coses passet a passet.
Sí, jo el trobo positiu i potser lligaria amb el que diu que mentre hi ha vida hi ha esperança.
Aquest tampoc me’n recordo si el vaig posar a la meva llista (de fet, no me’n recordo gens de quins et vaig enviar), però l’he sentit tantes vegades! La meva mare sempre el diu.
Jo també el trobo positiu, res de sentir-se desesperançat, tot al contrari, jo trobo que més aviat és sentir-se optimista; un dia més, torna a sortir el sol, a veure que més podem aconseguir abans que s’acabi i de demà ja en parlarem demà.
M’ha agradat molt el que ha dit McAbeu, més amunt, “Qui dia passa, refrany empeny i va desvetllant el Top Ten”. Genial.
Shaudin
Publica un comentari a l'entrada