Potser el refrany més conegut de tots és aquell que en castellà diu: la primavera, la sangre altera. I ja se sap: mai, abans que a «El Corte Inglés». Però és que també ens convé no oblidar que en català aquest mateix refrany també és nostrat i té tradició i diem: la primavera, la sang altera.
Algunes refranys, en català, trets del llibre d'Anna Parés (1999): Tots els refranys catalans:
- A la primavera no hi fa filera; a l'estiu, el filar no diu; per la tardor, no hi ha filó, i a l'hivern el fred sorprèn (Es pren com a exemple la filadora per indicar que sempre es troben excuses per no fer alguna cosa).
- Al (o En el) llit, tot l'any és primavera (S'hi està molt bé)
- Falsa primavera, enganya al bestiar.
- Fredeluga primerenca, llarga hivernada assegurada (Es creu que si aquest ocell ve aviat, l'hivern serà llarg).
- No acaba la primavera sense que hi hagi cloquera.
- Oreneta primerenca, primavera calorenca (Es creu que si les orenetes arriben aviat, la primavera serà calorosa).
- Pastor per la primavera no et deixis la capa ni berena.
- Per la primavera, pastor, no deixis la capa, ni la brena (o la berena) (Cal estar previngut per si hi ha canvis de temps sobtats).
- Primavera arribada, ovella esquilada (Calendari del pastor).
- Primavera tardana fa créixer el blat a la sala (A l'abril és més convenient la pluja que el bon temps).
- Quan arriba el roquerol, primavera, si Déu vol (El roquerol arriba una setmana abans que les orenetes).
- Tramuntana de primavera, pluja al darrere.
- Una flor no fa primavera (Un sol cas no pot ser pres com a norma general).
- No hay tiempo que no vuelva: cada año hay primavera.
- Cuando abril abrilea, bien luce la primavera.
- Cuando el cuco llega, entonces es primavera; si el cuco aún no llegó, es que la primavera no comenzó.
- Golondrinas anticipadas, primavera muy templada.
- Pascuas nevadas, en primavera galas.
- Cuando el invierno primaverea, la primavera invernea.
- Tras invierno miserable, primavera detestable.
- Una marica sola en primavera, pícaro tiempo lleva.
- En tiempo de verano no te dejes la capa en casa de tu amo (verano en su acepción etimológica, hoy anticuada, de primavera).
- ¿Dos primaveras en un año? Ríete, que es puro engaño.
- El viejo centenario nunca vio dos primaveras en un año.
- En primavera, la sangre corre ligera.
- La primavera, la sangre altera.
- Como la primavera, ansí por lo ál espera; y como vieres el gamonal, ansí espera por lo ál.
- Vicio del verano, mucha paja y poco grano.
- Cuando vienen los vilanos es conclusión del verano.
- Llegadas las golondrinas, el verano encima (este refrán demuestra que la voz verano está empleada en su acepción de primavera).
- ¿San Juan y San Pedro? Adiós primavera.
Bibliografia
- Anna Parés i Puntas (1999): Tots els refranys catalans. Edicions 62 (Barcelona).
- Joan Amades (1933): Calendari de refranys. Reeditat en facsímil el 2002 per Edicions El Mèdol (Tarragona)
- Joaquim Carbó (1995): L'home dels nassos. Editorial La Galera (Barcelona).
- Luis Martínez Kleiser (1953): Refranero general ideológico español.
Nota: La fotografia l'he presa aquest mes de maig anant d'excursió riera de Vallromanes amunt.
2 comentaris:
Esclaten les roselles a Vallromanes com li esclaten al Víctor les parèmies a la punta dels dits.
La marica del 8 castellà no la coneixia. Deu ser la garsa.
És possible, Puigmalet. Martínez Kleiser recull refranys castellans força antics i no sempre en normalitza la grafia ni n'explica gaire coses: és un refranyer temàtic.
Publica un comentari a l'entrada