Des del Diccitionari hem iniciat amb força l'edició compartida i el triumvirat editor hem acordat de fer setmanes temàtiques en funció de l'actualitat, l'interès o l'estat d'ànim dels editors.
Així, aquesta setmana iniciem les setmanes temàtiques del Diccitionari amb La setmana del marro.
No us ho perdeu, que veureu que hi ha tota una tradició diccitionarista de personalitats que mostren feblesa pel sexe i la filosofia que l'embolcalla (o el despulla..., vés a saber).
Us convido a què hi feu una passejada... literària, que som prou decorosos per deixar l'aliment de la vista als llocs especialitzats en aquesta temàtica.
Una mostra:
- La meva dona és un objecte sexual. Cada vegada que li demano sexe, ella objecta (Bob Hope).
- En general, l'home és el sexy dèbil (Jaume Perich).
- És més fàcil quedar bé com a amant que com a marit; perquè és més fàcil ser oportú i enginyós de tant en tant que tots els dies (Honoré de Balzac).
Blog personal de Víctor Pàmies i Riudor. En aquest diari pretenc fer la meva aportació a partir dels següents temes principals: l'actualitat de la llengua catalana; l'actualitat a Vallromanes, el meu poble; les meves lectures; llocs webs d'interès, i la paremiologia. Encara que finalment, acabaré parlant d'aquelles coses que em preocupen o que se m'acuden a cada moment.
6 comentaris:
Ja has descobert el marro!
I encara queden uns dies per embolicar-lo més.
Promet ser divertit. Salutacions a Vallromanes i endavant.
Home, Consueta, tu per aquí!
Sí que està sent curiosa. En quatre dies portem més de 25 citacions sobre "el marro" en sentit ben ample (per no tocar vores) :-)
El triumvirat La Seu d'Urgell - El Prat de Llobregat - Vallromanes estreny llaços i confraternitza més que mai.
Salutacions a Reus, que heu estat de festes amb el Corpus i l'ou com balla, oi? Sou uns catxondos, també!!
Home, si estem en aquest pla de "salutacions des de..." jo et saludo des de Mas Miquel, a penes 700 metres ens separen en tot cas.
Ui, Víctor, no coneixia aquesta vessant teva tan "morbosa", es nota que ha arribat la primavera; de fet ja està que s'acaba però com que aquest any la temperatura és més primaveral que uns altres, malgrat que estem gairebé a l'estiu, comprovo que els efectes primaverals s'hi estan fent sentir, i això que tu, a primera vista, no hi has estat tan "a prop" del "Carlitos" de la Mireia com jo, oi?
Bé, bé, no passa res, ans el contrari, deixem-nos portar pels "efluvis" "lingüí"stico-primaverals ni que sigui per uns dies.
Salutacions company
Jordi
Sóc voluble, dèbil d'esperit, la carn és feble... i em deixo portar per les males companyies.
Ai, si em veiessin ara els pares escolapis!!!! :-)
I a mi els germans maristes de Sants, els de l'opus dei de Xaloc o els de Sant Medir... :-)
Tela marinera!
i la sang
s'altera!
Publica un comentari a l'entrada