divendres, 2 de maig del 2008

Novetats lexicogràfiques

Els amants de la paremiologia i del cabal lèxic de la llengua estem d'enhorabona perquè en pocs dies hem sabut de dues novetats editorials que esdevindran imprescindibles en estudis lingüístics sobre fraseologia.

No tinc encara cap dels dos llibres i per tant només us puc remetre a les dues fonts des d'on ho he llegit:

Jaume Alzamora Bisbal treu Espigolant dins l'antigor. refranys i dites de la nostra terra, que el publica Editorial Moll. Com diu Salvia en el seu concretíssim apunt, «una obra farcida de saviesa popular que pren el seu títol del que duu la columna sobre fraseologia i cançons populars que l'autor escriu regularment des del 1955».
Són gairebé 10.000 refranys i dites, amb l'explicació i una reflexió. L'obra compta també dels pertinents índexs i cerques a través de paraules clau, que en faciliten la consulta.


A través del Diari per a tècnics lingüístics de la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià (CDLPV) ens informen que Eugeni Reig ha tret Les nostres paraules, publicat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). La notícia l'han publicada també a la mateixa Acadèmia, en format PDF, i hi podem destacar que es tracta d'un recull de «tres-centes entrades que són un recull de mots, locucions, frases fetes i altres elements «genuïnament valencians» que l’autor considera que cal afegir al cabal del lèxic que hauríem de manejar els parlants catalans».
També en parlen a Pàgina 26.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Mira tú per on jo desconeixia aquest llibre de refranys valencians. Espero -i espero no quedar-me esperant-, que l'Acadèmia ens el faja arribar a les biblioteques valencianes (seria tot un detall per als lectors de les biblios valencianes), però...

Gràcies per la informació, Víctor. Aquest llibre també caldrà llegir-lo.

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Eugeni Reig duu força anys recopilant i estudiant la llengua catalana, recuperant i analitzant moltes expressions típiques del país valencià que han pogut caure en desús. Anteriorment havia escrit també Valencià en perill d'extinció, en autoedició.

Segur que serà un treball interessant i rigorós.

Puigmalet ha dit...

Hola, polaco!

Ramon Amigó va publicar a PAM el 2005 un llibre titulat Espigoladures onomàstiques. No ho diria si no fos per tres motius:

- Al títol s'espigola.
- La coberta és del mateix color.
- Hi ha una fotografia en blanc i negre de la mateixa mida i al mateix lloc.

La semblança del títol i el disseny fa pensar en un clon, certament.

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Però els continguts semblen prou diferents, oi?

No te'n puc dir més, perquè de moment no l'he trobat encara a les llibreries de Barcelona. Deu ser a l'aigüera encara...!!