Ara no puc perdre el temps
amb aquestes coses.
El temps...
allò passat no pot revisitar-te.
El moment...
Per què sempre tenim coses pendents?
El temps s'escola
moment a moment.
Tot passa
i no som a temps
de rebobinar la cinta una altra vegada.
Temps... moment... instant.
INSTANT!
Vull copsar cada instant
com si fos únic,
com si fos l'últim.
L'instant...
Quina paraula tan meravellosa!
amb aquestes coses.
El temps...
allò passat no pot revisitar-te.
El moment...
Per què sempre tenim coses pendents?
El temps s'escola
moment a moment.
Tot passa
i no som a temps
de rebobinar la cinta una altra vegada.
Temps... moment... instant.
INSTANT!
Vull copsar cada instant
com si fos únic,
com si fos l'últim.
L'instant...
Quina paraula tan meravellosa!
Nota: Escrit al setembre de 2001.
5 comentaris:
El temps, el moment, l'instant, molt interessant. Sílvio Rodríguez cantava: "Los años pasan, sí, la vida no, el mundo estalla hermoso alrededor. Si el corazón mortal me deja de latir en ese instante hay quién saltó a vivir". No sé si té massa relació però en llegir-te m'ha vingut al cap, associació d'idees.
Vinga, dóna-li canya a la poesia, i així podràs presentar-te al concurs de poesia de Vallromanes de la propera edició ;-)
Mira que periòdicament t'hi vaig deixant comentaris. T'haig de cuidar, ja que ets l'únic lector que tinc del meu bloc.
Salutacions fraternals, company
Jordi
Diguem que amb això de la poesia visc una mica de "rendes" (mida de quan són escrites).
L'any 2001 va ser com una primavera poètica que em va permetre retrobar-me amb el vers després de molts anys de sequera.
Jordi, suposo que això de "l'únic lector del teu blog" deu ser alguna figura poètica... (exageració, hipèrbole...). ;-)
Només l'instant sap qui sóc, va dir no sé qui.
Cal enxampar-lo com sigui.
Nota: una conseqüència de l'aniversari? hehe
No ben bé. Un poemari inèdit de maduresa.
I encara em queden tots els de joventut... o sigui que prepareu-vos. :-)
L'instant comparteix coses amb el moment, pero és més efímer i vivencial.
Un moment em trasllada als records d'esperes. Un instant són espurnes irrepetibles.
Només l'instant (i hisenda) sap qui sóc.
De moment, encara no hem tingut temps per al nostre instant. Tot arribarà.
Publica un comentari a l'entrada