Vull escriure
des de la llibertat de la innocència,
des de la serenor de l’experiència.
Vull descriure
des de la cruesa de la distància,
des de la nuesa d’un estil senzill.
A tot o res: una juguesca.
No puc més: un crit desesperat.
Au, vés: que encara no et toca.
Vull viure
des del reflex d’una sortida,
des del besllum d’una altra espelma.
I vull riure,
que un segon és un lapse massa curt
per desaprofitar-lo amb un mal pas.
Nota: Escrit al setembre de 2001.
8 comentaris:
Estas fet tot un "poetasso". Aquest poema me'l guarde per a publicar-lo al blog (si et pareix bé).
Besadetes remullades (un altre cap de setmana en pluja, quin fàstic!)
Me pareix fantàstic, Sàlvia. I celebro que t'hagi agradat, perquè això de la poesia ja és molt més personal i difícil de fer arribar a tothom.
em deixes parada amb això del vandalisme...es cert que un poema es quelcom molt personal i jo tant sols m'atreveixo a dir que m'agrada el que dius i com ho dius, i hi ha tanta veritat que em sorprens.
Això del vandalisme ho vaig posar ara fa just un any, durant la campanya de les eleccions municipals.
Que la gent s'escalfa molt i se'ls en va l'olla, que diríem ara. Ho vaig deixar en previsió, per si he de tornar a deixar els comentaris moderats.
Veig que l'antònim (perdó l'anònim de Vallromanes, imagino) està tornant a fer de les seves de tant en tant al teu bloc. Dóna-li canya, cap treva als terroristes blocaires, hehehe...
Bé, veig que t'estàs atrevint a publicar els teus poemes "de joventut". Bé no tant de joventut perquè si aquest és del 2001 tampoc és que fossis un adolescent que diguem ;.) (((:=) :) (:) (o-<
Salutacions amic
Jordi
No, Jordi.
Però encara mantenia el missatge de quan moderava els comentaris. Jo penso que va ser una situació circumstancial, relacionada amb el període electoral al poble i fins el 2011 podrem tornar a respirar.
Quines coses que té la política, que fins i tot a una mare, si l'hi afegeixes l'adjectiu de "política", es converteix en una sogra!!!
;)
Publica un comentari a l'entrada