Parèmia: Tal faràs, tal trobaràs.
Variants: Qui busca troba, o Tal diràs, tal trobaràs, Tal faràs tal cobraràs (o patiràs, o rebràs), o Tal faràs, tal trobaràs i de Déu, no te'n riuràs.
Percentatge: 202 informants de 1.205 (16,8%).
Explicació: Significa que les males accions solen arribar a esser castigades (Pons Lluch 1993).
Fonts: Torra (1701) - Ros (1736) - D. J. A. X. y F. (1831) - Ferrer (1839) - D & M (1847) - Ferrer (1854) - Saura (1878) - Llombart (1879) - Pepratx (1880) - Genís (1883) - Llagostera (1883) - Labèrnia (1888) - Martí Gadea (1891) - Bulbena (1900) - Font (1900) - Aladern (1904-06) - Esteve (1907-27) - Bordas (1912) - Farnés (1913) - Bergós (1916) - Amades (1951).
Equivalents:
- A cada puerco le llega su san Martín [ES] (Gimeno 1989)
- A chi mal fa, mal va [IT] (Lespy 1892)
- Abalio expectes alteri quod feceris [LL] (Borràs 1836)
- Ce que tu feras a autruy il te será fait [FR]
- Cual hicieres, tal habrás [ES] (Figuera 1840) - (Saura 1878) - (Labèrnia 1888)
- Donde las dan, las toman [ES] (Balbastre 1977) - (Diàfora 1982) - Miravitlles (1989)
- Fas mal? Espera altre tant
- Fill ets, | pare seràs; | tal faràs, | tal trobaràs [CA] (Torra 1701) - (Ferrer 1854) - (Saura 1878) - (Pepratx 1880) - (Llagostera 1883) - (Labèrnia 1888) - Bulbena (1900) - (Font 1900) - (Aladern 1904-06)
- Haces mal, espera otro tal [ES] (D & M 1847) - (Saura 1878) - (Genís 1883) - Labèrnia (1888)
- Hijo eres, padre serás, cual hicieres, tal habrás [ES] (D. J. A. X. y F. 1831) - (Ferrer 1839) - (Bastús 1862-67) - (Sbarbi 1872) - (Saura 1878) - (Escrig-Llombart 1887-91) - (Labèrnia 1888)
- Olha que filho es et pay serás como fizeres asi verás [PT]
- Padre serás, y así te harán como me harás [ES] (Refranes glosados 1541)
- Quae stipendia parentibus intuleris, eadem a filiis spesta [LL] (Torra 1701)
- Qui ainsi fera, ainsi recevra [FR] (Lespy 1892)
- Qui bé farà, bé trobarà; qui mal farà, altre tal haurà [CA]
- Qui mau fara, mau troubará [OC] (Lespy 1892)
- Qui tan fara tan prenera [OC] (Lespy 1892)
- Quien mal anda, mal acaba [ES] (Balbastre 1977)
- Tal harás, tal hallarás [ES] (Pons Lluch 1993)
Origen: Antecedent en algunes sentències llatines. Per tant, sembla d'origen llatí o anterior:
- 'Ab alio exspectes, alteri quod feceris' (Espera dels altres el que als altres hagis fet), Publili Sirus, Sententiae A 2 (s. I aC)
- 'Eadem, mensura, qua mensi fueritis, remetietur vobis' (Amb la mesura amb què mesureu, sereu mesurats també vosaltres) - Bíblia (Lluc, 6.38)
- 'Ut sementem feceris, ita metes' (Tal sembraràs, tal colliràs) - Marc Tul·li Ciceró (De oratore,2.261) (106-43 aC)
Nota: Per a identificar les fonts bibliogràfiques podeu acudir a l'apartat de bibliografia del Refranyer català-castellà, on hi trobareu la majoria. El codi correspon al cognom de l'autor i l'any de l'obra
És un proverbi d'origen llatí, d'ús estès general en tot el territori, encara que ens ha arribat profusament documentada per informants de la zona del català central (Barcelona, Vallès, Maresme), que trobem en la majoria de repertoris lexicogràfics des del s. XVIII.
No us oblideu de seguir les pistes que l'amic McAbeu us ofereix al blog Xarel-10!
Trobareu informacions addicionals i complementàries al RodaMots del dilluns, 18 d'octubre de 2010.
Trobareu informacions addicionals i complementàries al RodaMots del dilluns, 18 d'octubre de 2010.
18 comentaris:
Víctor, mentre vaig llegint els resultats de la teva magnífica tasca, em preguntava si es pot extrapolar algun missatge ètic de les preferències revelades per aquest Top-10. No sé si has pensat fer-ne alguna, però crec que seria interessant.
O bé un aplec de microrelats amb el tema dels '10'!!!!
O de poemes...
Per cert, aquest del tal faràs, tal trobaràs és dels més erronis, només cal veure en Franco.
Expressa més aviat un desig que no pas una realitat.
Un refrany molt "conceptual", potser per això ningú n'ha encertat el jeroglífic. :)
Allau, és molt interessant això que comentes.
Jo sempre he dit que una llengua esmolada pot ser més perillosa que qualsevol espasa (fent un símil semblant a molts refranys que en parlen). I aquest concepte jo el lligo amb la paremiologia psicològica: el missatge que transmeten molts refranys.
Si els analitzem una mica veurem que estem transmeten sovint missatges brutals. Per exemple: No hi ha rosa sense espines. Qui molt t'estima et farà plorar.
A tots els petits plaers hi trobem peròs i pegues. I cal ser malfiat i previndre's del que et puguin fer els altres.
Tinc etiquetats els refranys d'aquest tipus que m'heu fet arribar entre els 12.000 i hi dedicaré un apunt especial. I tant!
Júlia, també m'apunto els teus suggeriments per jugar amb els refranys. Microrelats, poemes o fabulacions. Per què no?
McAbeu, reconec que els ho hem posat molt díficil. Però tampoc es tractava que el primer dia enllestissin tot el Top ten, oi?
Em resulta molt interessant, descobrir les diferents versions del mateix refrany en diferents idiomes,
amb els jerglifics Victor sóc dolentísssima (gens lógica) aixi que m'estimo més esperar-me que m'ho facilitis! jajajaja
molt bona feina!
una abraçada
Aquest més que una dita o frase feta és una sentència que cau com una llosa! S'ha de dir amb cara de 'ja t'ho havia dit'.
No hi fa res, Sandra. La qüestió és que cada dia anem desvelant un nou refrany del Top ten.
Xexu, ja és normal que l'interpretis així. Així ja ho va deixar escrit Ciceró, entre d'altres, a l'antiguitat clàssica!
Milers d'anys d'història ens observen!
Víctor,
Una pregunta: a mesura que el top ten vagi apropant-se al número u, també hi ha més equivalències d'altres parèmies amb la pròpia i altres llengües? És a dir, podríem extrapolar aquest top ten a altres llengües?
Potser les equivalències que ens dones ens donaran aquesta resposta, o no!
Admirable feina que esperem que tingui el ressò mediàtic, institucional... que cal. Quants estudis i informes pagats per les intstitucions públiques no tenen la qualitat conceptual i de feina d'aquest!
Endavant!
Galderich, gràcies pels elogis desmesurats. :-)
Parlo de memòria, però em sembla que no hi ha relació entre la posició al Top ten i el nombre d'equivalents que he trobat. N'hi ha alguns que la informació és més minsa. I sense anar més lluny, em sembla recordar que el que ha quedat primer no té un equivalent directe en castellà. :-)
Sobre el tema dels estudis i les institucions... és un tema moooolt llarg de debatre. No hi ha com saber què vols i enginyar-te les eines per aconseguir-ho. Això no es paga amb diners!
Brillant. I molt encertat, ara que venen eleccions i els ciutadans fan balanç d'aquests darrers quatre anys.
Hola, Víctor. He anat seguint els tres primers refranys. És curiós, cap d'aquests no te'l vaig dir, crec recordar. Tot i que els conec de sempre. En fi, m'encurioseix veure si algun dels meus forma part del top ten.
Gràcies per una feina impecable i tan interessant.
Per si un cas... millor tractar als altres com vulguem que ens tractin a nosaltres :-))
I tant, Josep! Té moltes aplicacions aquest refrany.
Anna Maria, penseu que la llista que vau dir podia anar condicionada per moltes circumstàncies: el temps d'aquell moment, haver-ne sentit algun feia poca estona, encertar una tirallonga (mesos, festes...). NO us lliuraré només els 10 refranys més populars i prou. Tindreu temps i ocasió de veure molts refranys i segur que hi apareixen la majoria dels que heu dit.
Assumpta, aquests pensaments són millors si surten sense el "Per si de cas", si ho fas convençut o per estil de vida. ;-)
Víctor, serà MOLT interessant això que dius de veure també els refranys que segueixen en el rànquing. Hi pot haver molta teca per a la reflexió.
No us pensàveu pas que amb deu refranys ja s'havia acabat això, oi? ;-)
M'uneixo a tots i a cadascun dels elogiosos -i merescudíssims- comentaris anteriors, i estic totalment d'acord amb el que diu en Galderich referent al ressò INSTITUCIONAL no que hauria, no: que ha de tenir aquest treball. La més sincera de les enhorabones, Víctor!
Per altra banda, i referent a la proposta que fa la Júlia, m'ha fet gràcia recordar que aquest refrany ja és la “moralina” d'un poema del llibre El trobador català, del pedagog i escriptor badaloní Antoni Bori i Fontestà.
El poema es titula El camí de l'hospital i va d'un home que s'enduu, carregant-se'l a l'esquena (en aquella època no hi havia servei d'ambulàncies), el seu pare cap a un hospital (s'entén, està clar, que per deixar-lo allà per sempre).
L'home, esgotat, s'atura a mig camí per reposar una estona, i el pare li diu que, justament allà mateix, ell va aturar-se un dia, anys enrere, quan també duia carregat a l'esquena el seu pare cap a l'hospital, i aleshores el bon avi reflexiona: “Del pecat que vaig cometre / ara el càstig n'he trobat. / Ja té raó al dir l'adagi: / “Tal faràs, tal trobaràs”. Naturalment, el fill s'adona que ell també, un dia, es podrà trobar en les mateixes circumstàncies i, penedit, se'n torna cap a casa.
Un abraçada, Víctor!
De petita em sabia molts poemes del 'Trobador català', recordo molt bé aquest. En català hi ha un altre vers semblant 'El plat de fusta'. A veure si quan em portin a la residència se'n recorden, he, he.
Publica un comentari a l'entrada