dijous, 4 de setembre de 2008

Diari d'antany. Com si fos ahir... (I)

Canviant de tema, he encetat un recull de modismes i frases fetes catalanes, amb la definició, sinònims, traducció castellana i l'invers (castellà-català).

Que per què ho faig?

M'ha donat la impressió que el que hi ha recollit fins ara és molt pobre (bé, més que pobre, molt reduït) i no recull moltes de les accepcions actuals que té la parla oral o el llenguatge dels mitjans de comunicació (aquells que actualment més influeixen en els nostres hàbits lingüístics, malgrat, sovint, no són reconeguts com a normatius).

Fins a on vull arribar? No ho sé pas.

De moment la intenció és fer un recull en base de dades. Com que ha de créixer bastant i ha de ser consultable des de diferents àmbits m'interessaria entrar en algun programa bo de bases de dades documentals (tipus ISIS, de la UNESCO); però de moment ho tinc en Dbase IV, confiant en poder exportar les dades quan conegui el funcionament de l'altre programa.

De moment tinc un recull aproximat de 350 modismes i frases fetes, que espero que em serveixi per presentar-me a la prova per a les beques per a TV3 i Catalunya Ràdio. Posteriorment, sense tantes presses, ja podré polir-ho i estructurar-ho millor.

La base d'aquest treball de moment és el Diccionari de locucions i frases fetes de Joana RASPALL i Josep MARTí, editat a Edicions 62, el 1985, els reculls iniciats el 1981 del Diari "AVUI", "Apunts de català pràctic", i un parell de llibres de refranys que han caigut a les meves mans (Un del Joan AMADES i un altre de l'editorial ...

La intenció és fer després un buidat lexicogràfic d'alguns diccionaris d'ús general d'ara (el FABRA, el de l'ENCICLOPÈDIA), el Costumari d'en Joan AMADES, i anar seguint...

També buido els llibres que vaig llegint i el diari AVUI, que llegeixo cada dia.

Bé, aquesta és la declaració d'intencions, però ja veurem en què quedarà o podrà quedar la cosa...

Aquest és un fragment del meu diari personal. Correspon al dilluns, 20 de juny de 1994. Han passat 14 anys. Així començava la meva dèria paremiològica.
Publica un comentari a l'entrada