diumenge, 28 de setembre de 2008

Llum, estrèpit i foc

Un any més, durant la Festa de Sant Miquel de Vallromanes, hem pogut gaudir de l'espectacle de foc que porten cada any els Diables de Montornès. Nèctar del foc, brogit, espeternec i olor de pólvora per arreu. Fum, tro, ombres i siluetes.

Suposo que pel meu passat diabòlic (a les Bruixes de la Salut i al Drac de Gràcia), encara corre per les meves venes l'emoció d'aquest còctel explosiu. El fum de la pólvora, que a estones et fa difícil respirar, el terrabastall dels petards, la sonsònia rítmica dels tabals, el córrer espantadís del seguici dels diables... Tot plegat ens remunta als albors de la civilització. El foc, el tro dominat damunt una maça, les guspires vives que semblen perseguir-te arreu on t'amaguis.

I hi frueixo especialment cada any, acompanyant-hi els meus fills que també observen, cautelosos però emocionats, la cercavila diabòlica.

Aquest any sorpresa de darrer moment: final de trajecte i crema del Casal, des del parc estant.

Callo, que les imatges parlen per elles mateixes.











3 comentaris:

Carme ha dit...

Quine s fotos més boniques, m'ha agrat veure-les, crec que per a mi és millor aquí que no pas al natural. El fum, l'olor, m'atabala una mica.

marc ha dit...

Doncs a mi l'olor de pólvora em posa.

vpamies ha dit...

A mi em porta molts records i m'agrada veuer que els meus fills ho comparteixen.

Només cal ser previngut i portar roba adequada. I no fer imprudències!

Trobo que és una barreja explosiva, mai més ben dit. :-)