I és clar que són aquelles persones que tenen més responsabilitats polítiques o públiques les que més hi poden fer. Sobretot en temes mediambientals, socials i de mobilitat, per posar uns àmbits prou generals i on la feina feta sigui ben visible.
La reflexió ve a tomb per la confirmació d'una impressió que ve de lluny. Que ve de quan vaig arribar al poble ara fa gairebé deu anys.
Llavors arribava a unes cases molt ben situades, vora el centre del poble, davant del Casal, al marge esquerra de la riera, comprades sobre plànol. I és clar, sobre plànol, has de fer un exercici d'abstracció per imaginar com quedarà tot plegat un cop enllestit i acabades les obres.
L'accés a aquestes cases es va fer amb un vial de més de 100 metres, que amaga el desnivell des de la Rambla amb un muret rematat amb una tanca metàl·lica. Doncs bé el llumeneres que ho va dissenyar només va preveure dos accessos als habitatges pels dos caps del carrer. I és clar: què passa amb els qui som just al mig?Doncs que per anar al Casal, per exemple, que és just davant de casa nostra, hem de desfer, cap a una o altra banda, el tros de carrer i tornar a refer el trajecte per la Rambla... perquè no van preveure de fer un pas a mig carrer, que, a més, donaria continuïtat al carrer que hi ha just darrere del Casal.
És clar que ara som joves i podem grimpar per damunt la tanca per no haver de fer tot aquest viacrucis, però no és això, és clar! Això ens obliga a educar fills grimpadors, que poc després de caminar, aprenguin a escalar la bonica frontera que ens han instal·lat davant de casa. Premi per a l'arquitecte que va dissenyar aquesta obra pública!Però el colmo ha estat veure com han executat les obres del Casal . Us ho intento explicar, però acompanyo l'escrit amb fotografies que vaig fer tot just l'altre dia, fart d'haver de carretejar el cotxet de la nena a collibè ara sí, ara també, per la deixadesa amb què ens maltracten només posar el peu al carrer.
Sí, ja tenim nou Casal, disseny modern, ben nou de trinca i amb uns accessos que volen salvar el desnivell del terreny: la riera fa baixada, no molt pronunciada, però apreciable, i hi ha accessos a diferents nivells.
Si observeu el disseny dels diferents panys d'escales i rampes, veureu que venint de l'Església, riera amunt, per accedir al bar i a la porta principal del Casal, l'única possibilitat és arribar a la cantonada del carrer de dalt, passar per l'estret ample de vorera que ha quedat, mirant de no topar amb el fanal que resta al mig de la vorera i enfilar la rampa d'accés pel lateral.
Si vas amb algun mitjà de locomoció rodat, no tens altra opció. Cadires de rodes, cotxets elèctrics, cotxets d'infants, carrets, carretons o bicicletes. Tant hi fa.I és clar, quan l'empresa subministradora d'aigua hi deixa un esvoranc de més d'un metre de profunditat (protegit amb les tanques reglamentàries, això sí) durant més d'un mes (i encara no es preveu quan s'acabarà l'actuació) just a la cruïlla de la riera amb el carrer de dalt del Casal, a tocar de l'escocell d'un dels plataners centenaris, que només deixa una rajola de poc més de 30-40 cm d'amplada de pas, doncs veus que no tens manera d'arribar al Casal de cap manera per aquest passeig/trampa.
Mobilitat a Vallromanes? Proveu un dia de moure-us pel poble amb cadira de rodes o amb un cotxet d'infant i ja me'n direu el què.A més. No hi ha cap normativa d'acessibilitat i mobilitat en obres noves? Per què gairebé sistemàticament cap vorera de les reformades amb obra nova té l'accés previst per a discapacitats o persones amb mobilitat reduïda? I en canvi sí que ho tenen tots els guals?
Altres execucions públiques fetes darrerament: el sinuós carril bici que esquiva arbres, una rotonda oberta just al punt de cruïlla de la carretera del poble amb la carretera, el parc de Ca l'Agustí o els accessos escolars.
Sempre he pensat que l'enginyeria civil estava pensada per facilitar l'accessibilitat i trobar solucions imaginatives i còmodes a la mobilitat de persones i vehicles. Ja veig que segueixo sent un somiatruites.
Que no n'hi ha per tant? Mireu el reportatge fotogràfic i opineu.
14 comentaris:
I tant que hi ha normatives! I moltes! Ho sé perquè conec de molt a prop arquitectes que sovint es queixen perquè s'adonen sovint de com es fan diferències entre les obres públiques i les privades. Es fan aplicar unes normatives rigoroses per a cadires de rodes a totes les obres noves i també a totes les reformes d'obres antigues. Però amic, les obres públiques que es donen els permisos a ells mateixos, ja és una altra història. les normatives hi són, però qui les ha de complir? Semblaria que ells els primers, no? Segur que això que he vist a les fotos es podria denunciar i tot per incompliment de normes.
Apa, germà, que ja t'ho passes bé a Vallromanes! Sempre ha estat una evidència que les normes de l'administració són perquè les compleixin els altres. I si vols parlem de l'estatut...Quant de polític hauria de passar una bona temporada a galeres!
Carme, el que revelen les fotografies és com de deficient va ser la previsió d'accessos al nou Casal si, amb una actuació de la companyia d'aigua pot deixar tota una zona de carrer inaccessible.
No sé si compleix o no la normativa, però que està mal pensada, segur. Des de la Rambla només accedeixes a la part inferior del Casal. Però si vas al bar o vols entrar per l'accés superior, no tens més remei que anar fins al carrer de dalt (si no hi ha obres) i entrar per l'accés lateral. Itornar a sortir per allà, perquè davant tens escales.
Accessos? N'hi ha, sí. Però penso que inadequats.
Un altre tema són les voreres accessibles i els passos de vianants arran de carrer. Entenc que deu ser costós, però caldria aplicar-ho en obres noves o en les voreres més cèntriques del poble.
Una altra obra magnífica que van fer va ser un pas de vianants alçat, amb les bandes zebra pintades, que si el creus et fiques de peus a la riera!!
Caram, quin luxe que el meu germà gran em visiti virtualment. Ep!, a estudiar que et queden pocs dies!
M'hauré de convertir en Vito Corleone. Només que em visités la família aquest blog seria una altra cosa. :-)
Encara que fins ara no m'hagi mostrat públicament, visito el teu bloc (o blog, que encara no m'he aclarit...) amb certa regularitat. No tothom pot presumir de tenir un germà d'aquest nivell!! (i que consti que en presumeixo)
Ferran, no siguis dropo i escriu el teu blog. No el de l'aniversari, sinó un de propi. Que tens moltes coses per explicar i aquí ja tindries un fervent seguidor. :-)
Premi als arquitectes!
Ha aparegut el Mr. Blob del Parèmies! Ara que el meu ha desaparegut en surt un altre.
El teu escrit és molt clar i està perfectament il·lustrat. A la premsa local, l'hauries d'enviar.
Puig, no t'havia dit mai que som vuit germans? El dia que apareguin tots mourem la catosfera de lloc! :-)
Però jo sóc l'únic Parèmies. Els altres set són Pàmies. ;-)
Molt ben fet Víctor; si tots féssim un reportatge gràfic recollint els impediments amb què ens trobem pel carrer, de segur que les coses canviarien. El que passa és que hi ha gent que pateix les mancances quan tenen un accident, porten durant un temps un cotxet de criatura o acompanyen un familiar amb cadira... Però tots ells tenen clar que el seu problema tindrà un termini i, a la fi, s’oblida.
Heu pensat què els passa a aquells que viuen damunt de la cadira o que les seves cames són un scooter? Què han de fer quan arriben al final d’una vorera i no hi ha cap baixador?
Un dia al meu bloc parlaré de la normativa de la mida dels graons, de les rampes i també del problema dels pals al mig del camí.
A reveure.
Victor, la resposta es sencilla. Al Casal ves en cotxe!!!
Victor, la resposta es sencilla. Al Casal ves en cotxe!!!
Núria, no sé si és casualitat o què, però avui mateix estaven arranjant el forat. No vull pensar que l'Ajuntament funciona a cop de denúncia, però no és el primer cop que passa.
A més el cap de setmana és festa major i suposo que estaria bé que el casal estigui ben engalanat i sense mostrar les interioritats. :-)
Pepe, res d'anar al Casal amb cotxe! Ets insuportable... vull dir... insostenible. Això, insostenible. :-)
Si anem al Casal amb cotxe, hem d'aparcar el cotxe a la riera i després el pagès dels diumenges no pot acostar el camió a la parada de fruita. ;-)
Publica un comentari a l'entrada